dimarts, 1 de juny del 2010

COM SENTEN

Els humans i els gats tenen un abast auditiu similar. Tanmateix, els gats poden sentir sons a tons molt més alts, fins i tot millor que els gossos. Poden sentir-hi fins a 64 kHz, que és 1,6 octaves per sobre el llindar dels humans, i una octava per sobre el llindar dels gossos.[ Quan escolten quelcom, giren les orelles vers la direcció del so. Poden rotar les orelles de manera independent l'una de l'altra per esbrinar l'origen del so. Són capaços de determinar l'origen d'un so a una distància d'un metre amb un marge d'error de 8,3 centímetres. Quan detecten un so fort, és molt probable que fugin espantats, i si no arriba a ser prou fort com per espantar-los, simplement pleguen les orelles cap al clatell.

COM ES REPRODUEIXEN

La gata passa diversos estres al llarg de l'any, que duren entre quatre i set dies. Durant l'estre, les gates miolen més freqüentment i diversos gats poden lluitar per una femella en zel; el vencedor es guanya el dret a aparellar-se. Tot i que al principi la femella es resisteix a la copulació, acaba acceptant el mascle. Si el mascle és hàbil, aconsegueix mossegar-la a la part posterior del coll, immobilitzant-la, i després la penetra. La penetració és una mica dolorosa. Durant la copulació, la femella comença el procés d'ovulació; té uns sensors nerviosos que, amb el dolor, activen el procés d'ovulació, per tal de no malgastar òvuls. Després de la copulació, la femella s'empolaina i es pot posar molt violenta fins que acaba de fer-ho, moment en què torna a començar el cicle.

COM SÓN PER DINTRE

Els gats tenen set, vèrtebres cervicals, com gairebé tots els mamífers; tretze vèrtebres toràciques (els humans en tenen dotze); set vèrtebres lumbars (cinc en els humans); tres vèrtebres sacres, com la majoria dels mamífers (cinc en els humans, que faciliten la seva postura bípede); i, excepte en el cas dels gats Manx, vint-i-dues o vint-i-tres vèrtebres caudals (els humans en tenen entre tres i cinc, fusionades en un còccix intern). És gràcies a les vèrtebres lumbars i toràciques addicionals que els gats tenen una gran mobilitat i flexibilitat de la columna vertebral, en comparació amb els humans. Les vèrtebres caudals formen la cua, que els gats utilitzen com a contrapès al cos en els moviments ràpids. Els gats també tenen clavícules mòbils, cosa que els permet fer passar el cos per qualsevol espai en què els càpiga el cap.

COM VEUEN


Diferents anàlisis indiquen que la vista dels gats és superior a la dels humans durant la nit, i inferior durant el dia el tapetum permet al gat veure-hi amb poca llum, sembla reduir-ne la precisió visual. En presència de llum abundant, l’iris de l'ull es tanca considerablement, reduint la quantitat de llum que arriba a la retina i millorant la profunditat de camp.

QUÈ MENGEN

Els gats domèstics mengen molt poca matèria vegetal. Tanmateix, és habitual que a vegades complementin la seva dieta carnívora amb petites quantitats d'herba i altres plantes per millorar el trànsit digestiu i aconseguir certes vitamines que no es troben en la carn. Una teoria és que aquest comportament ajuda els gats a vomitar si se'ls pertorba la digestió; una altra és que serveix per introduir fibres i minerals de traça a la seva dieta. La majoria d'aliments equilibrats per gats solen contenir grans quantitats de blat de moro, arròs, productes derivats de la carn, minerals i vitamines

SALUTACIÓ

Hola, sóc una nena de 5è del col·legi Oms i de Prat.